LA FINAL DE LES SERIES MUNDIALS

Des d'aquest passat cap de setmana, hi ha un altre imatge que ha donat la volta al món, i que de ben segur els mitjans l'explotaran com a símbols de superació, competitivitat, épica etc..., el títol mundial en joc i un germà ajudant a l'altre en una situació de bloqueig total degut a un cop de calor.

Qui no ho faria per un germà, o per el company d'equip en una situació de màxima exigència, quan l'atleta en aquell moment només visualitza la línea d'arribada a escasos metres, i on tota l'energia es troba concentrada a les cames i en creuar aquella línea.

Fins aquí tot correcte, veient les imatges en directe, jo també ho hagués fet! Però un cop tot passa, ens hem de plantejar dos casos, la desvirtualització de la competició i el risc per la salut.

El Jonathan Brownlee mai hagués creuat la línea d'arribada sense el seu germà, ja que tot el que li va succeir es per una mala gestió de l'esportista, es va trobar amb un mur. I les gestions de cursa també formen part de la competició, i en aquests nivells ho tenen molt estudiat, senzillament es va excedir en l'esforç i probablament mai hagués creuat la línea d'arribada.

Un altre punt es el médic, ja que davant aquella situació de fallida, el cos de Jonathan es va desconnectar a escasos 700m de la fi. Davant el cop calor el cos es protegeix i només es centra en mantenir l'aport d'oxigen necessari per mantenir les constants vitals i el sobreesforç al que es va veure empès pel seu germà podria haver estat fatal.

Crec que hem de fer un exercici de reflexió, però hem de tenir en compte que no es mateix analitzar-ho tranquil·lament un cop tot ha passat, quan un te la capacitat de raonament molt mes desperta; que fer-ho quan estàs donant el 100% al camp de batalla. JO TAMBÉ L'HAGUÈS CARREGAT!